La Roulettenburg de Dostoievski
The Gambler (1866): el millor llibre sobre la ruleta, escrit per un home que hi perdia, en vint-i-sis dies.

Dostoevsky va dictar The Gambler per pagar els deutes contrets a les taules de Wiesbaden i Homburg. El seu narrador, Alexei, descriu el casino balneari, els sistemes, la certesa que una ratxa s’ha d’acabar i la sensació d’un guany com una revelació, amb una precisió que cap matemàtic no ha superat.
Les circumstàncies
El 1866, Dostoevsky devia una novel·la a un editor per a l’1 de novembre o perdria els drets sobre les seves obres durant nou anys. Havia perdut molt a la ruleta dels balnearis alemanys el 1863 i el 1865, empenyorant les seves pertinences i les joies de la seva esposa. Va contractar una estenògrafa, Anna Snitkina, i va dictar The Gambler entre el 4 i el 29 d’octubre, acabant-la amb dies de marge. Es va casar amb Anna l’any següent. Va continuar jugant fins al 1871, quan ho va deixar del tot.
Roulettenburg
La ciutat és una combinació de Wiesbaden, Homburg i Baden-Baden: el Kurhaus, el passeig, la família russa que viu a crèdit mentre espera que mori una àvia. Les escenes de casino són precises. Alexei descriu els anuncis dels crupierspersonesCrupierEl crupier d’una taula de ruleta.Llegeix-ho tot →, el tapetmaterialTapetLa quadrícula d’apostes impresa a la taula. També: taula, feltre, drap.Llegeix-ho tot →, les apostes, la multitud a la taula, els «sistemes» que els jugadors persegueixen amb llibretes i la manera com parlen dels números com si tinguessin intencions. Cada detall coincideix amb les pàgines sobre ruleta d’aquest lloc; el llibre és una font principal.
L’àvia
La gran escena de la novel·la: Antonida Vasilievna, la rica àvia la mort de la qual espera la família, arriba a Roulettenburg en una cadira de mà, la duen fins a les taules, aposta al zerocilindreZeroL’única casella verda que no cobreix cap aposta de diners iguals, cap dotzena ni cap columna; l’origen de l’avantatge de la casa. També: zero únic, 0.Llegeix-ho tot → perquè li han dit que paga 35 a 1, i surt. Torna a apostar al zero. I una altra vegada. En dos dies ha perdut la major part de la fortuna, insistint en el zero, segura que ha de sortir, mentre els seus parents veuen com l’herència travessa la taula, un pleapostaPleUn sol número, paga 35:1.Llegeix-ho tot → cada vegada. És el millor relat fictici del que fa una aposta d’1/37 a una persona que l’ha vista sortir una vegada.

El guany d’Alexei
Cap al final del llibre, Alexei guanya dos-cents mil francs en una sola nit, sobretot al vermellapostaVermellAposta de diners iguals sobre els 18 números vermells. En francès: rouge.Llegeix-ho tot → i amb plens, en una seqüència d’apostes descrita tirada a tirada. En aquell moment sent que ha entès alguna cosa: que pot controlar el cilindre amb la voluntat. Els diners guanyats s’esfumen al cap de poques pàgines. El llibre entén que el guany va ser el pitjor que li podia passar, que és la visió clínica un segle abans que existís cap clínica.
Primer viatge als balnearis; guanya i després perd molt a Wiesbaden.
Wiesbaden altra vegada; ho perd tot; escriu cartes suplicant diners; Crime and Punishment s’escriu en part en aquest estat.
Dicta The Gambler en 26 dies per complir un contracte.
Es casa amb Anna Snitkina; marxen a l’estranger; juga a Homburg, Baden-Baden i Saxon-les-Bains, perdent repetidament.
Últim joc registrat, a Wiesbaden. Escriu a Anna que s’ha acabat. I així és.
Tanquen els casinos alemanys. The Gambler sobreviu a les taules que descriu.
Per què és el millor llibre sobre la ruleta
Perquè no explica res i ho encerta tot. Les pàgines de matemàtiques d’aquest lloc diuen que les tirades són independents, que els sistemes modifiquen les sessions però no les expectatives i que un guany és variànciamatemàtiquesVariànciaMesura de com es dispersen els resultats al voltant del valor esperat. És alta per al ple i baixa per a les apostes de diners iguals.Llegeix-ho tot → i sembla habilitat. Dostoevsky mostra un home que creu el contrari de cadascuna d’aquestes coses, per ordre, des de dins, i fa que el lector senti aquella creença. L’aritmètica et diu què és cert; la novel·la et diu per què no n’hi ha prou.
Preguntes
Creia en la serenitat: que un jugador tranquil no podia perdre. És la il·lusió de control, i la va descriure millor que ningú mentre hi creia.
És un lloc compost. Wiesbaden n’és el model principal.
Curt: un vespre llarg. Llegeix-lo abans de la pròxima sessió, no després.
Alleujament còmic

Va descriure la fal·làcia perfectament mentre hi creia. Això és el llibre.
Fonts
- Dostoevsky, F. The Gambler.
- Frank, J. Dostoevsky: The Miraculous Years, 1865–1871.
- Kavanagh, T. M. Dice, Cards, Wheels: A Different History of French Culture.