La ruleta a la literatura

Lablée, 1801

La Roulette, ou le Jour és una novel·la que conté, per casualitat, la primera descripció completa del joc: les sales del Palais-Royal, els dos zeroscilindreZeroL’única casella verda que no cobreix cap aposta de diners iguals, cap dotzena ni cap columna; l’origen de l’avantatge de la casa. També: zero únic, 0.Llegeix-ho tot →, el tapetmaterialTapetLa quadrícula d’apostes impresa a la taula. També: taula, feltre, drap.Llegeix-ho tot →, les crides dels crupierspersonesCrupierEl crupier d’una taula de ruleta.Llegeix-ho tot →. És la font principal sobre l’origen de la ruleta i gairebé ningú no l’ha llegida com a novel·la, cosa que probablement és justa.

Dostoevsky, 1866

The Gambler va ser dictada en 26 dies per complir un contracte i pagar els deutes de joc contrets a Wiesbaden i Homburg. El seu narrador, Alexei, és tutor en una casa russa de «Roulettenburg» que guanya una fortuna a les taules i la perd, i es perd a si mateix, al llarg del llibre. Les descripcions de les taules, dels sistemes que empren els jugadors, de la certesa que una ratxa s’ha d’acabar i de com un guany sembla una revelació són el millor relat de la fal·làcia del jugador en qualsevol llengua, escrit gairebé cinquanta anys abans dels 26 negresapostaNegreAposta de diners iguals als 18 números negres. En francès: noir.Llegeix-ho tot → i un segle abans de l’economia conductual.

Bad Homburg i els casinos balnearisLa Roulettenburg de Dostoievski

Thackeray i els balnearis

Vanity Fair acaba amb Becky Sharp a les taules d’una ciutat balneària alemanya, i el capítol és un retrat penetrant de qui seia al voltant d’un cilindre de ruleta a la dècada de 1840: els arruïnats, els esperançats, els avorrits i els professionals. Thackeray ho havia vist; Baden-Baden era a l’itinerari de tots els viatgers anglesos. Smoke (1867) de Turgenev transcorre a les mateixes sales.

Jack London, 1912

“Shorty Dreams”, un relat de Smoke Bellew, és l’única obra de ficció que encerta amb un jugador de ruleta guanyador, perquè el jugador no fa servir cap sistema. Smoke Bellew, un home de San Francisco convertit en buscador d’or al Klondike, seu en una taula de ruleta del saló Elkhorn de Dawson i comença a guanyar, nit rere nit, 3.500 dòlars cada vegada. El seu soci Shorty decideix que deu estar somiant. Els jugadors de Dawson, que saben pels «experts en matemàtiques de les universitats» que la ruleta mateixa és l’únic sistema, omplen llibretes intentant desxifrar les seves apostes i no hi troben res, perquè Smoke varia deliberadament el seu joc; una vegada arriba a perdre quaranta apostes límit seguides per enterbolir la imatge.

Els deu propietaris de jocs de la ciutat reuneixen un banc de 10.000 dòlars en una sala del darrere i el conviden a enfrontar-s’hi. El deixa sense fons en una hora i mitja. Davant la disjuntiva de reduir els límits a un cèntim o tancar les taules, li pregunten per quant vendrà el sistema. Trenta mil dòlars, diu, tres mil per cap, pagats en pols d’or, i prometrà no tornar a jugar-hi mai més a Dawson. Paguen. Llavors els ho mostra: amb la bolamaterialBolaLa petita bola que es llança per la pista en direcció contrària al rotor. Les boles modernes són d’ivorina o tefló i mesuren 18–21 mm.Llegeix-ho tot → llançada mentre el 9 és davant de l’encarregat, surt el 26; l’11 al davant fa sortir el doble zerovariantDoble zeroLa casella 00 del cilindre americà. La seva presència eleva l’avantatge de la casa del 2,70% al 5,26%.Llegeix-ho tot →; el doble zero al davant fa sortir el 32. «No passa sempre, però sol passar.» Big Burke atura el cilindre, el mira, mira l’estufa al costat de la taula i renega. El cilindre està deformat per la calor. No havia estat mai un sistema; era un cilindre esbiaixatlaboratoriCilindre esbiaixatUn cilindre els defectes físics del qual fan que algunes caselles tinguin una probabilitat superior a 1/37. És rar i només es pot detectar amb milers de tirades registrades.Llegeix-ho tot → i un home que se n’havia adonat.

London havia passat l’hivern al Klondike el 1897–98 i coneixia els salons. El relat és una lliçó completa sobre el joc amb avantatge uns cinquanta anys abans de Thorp: observa, anota, aposta al sectorcilindreSectorUn arc continu de caselles del cilindre, a diferència d'un grup de caselles del tapet.Llegeix-ho tot →, varia el patró perquè la casa no pugui veure el que veus i ven abans que moguin la taula. Joseph Jagger havia fet allò mateix a Monte Carlo cap al 1880; la versió de London és més divertida i la lliçó dels jugadors sobre per què els sistemes no poden funcionar és tan precisa com qualsevol cosa d’aquest lloc.

Ruleta de Monte-CarloMite: una estratègia de ruleta que sempre guanya

Fleming, 1953

Casino Royale és sobretot baccarat. A la ruleta, Bond cobreix les dues primeres dotzenesapostaDotzena1–12, 13–24 o 25–36, paga 2:1.Llegeix-ho tot → amb l’aposta màxima de la taula, cobrint dos terços del tapet, i en aquella escena guanya sis de set tirades; Fleming fa que observi que cada tirada no té cap relació amb l’anterior. L’«estratègia James Bond» que es ven en línia, una combinació sobre 19–36, la sisenaapostaSisenaSis números en dues files adjacents, paga 5:1. En francès: sixain.Llegeix-ho tot → 13–18 i el zero, no apareix a la novel·la ni en cap dels llibres de Fleming que hem comprovat; no se sap qui li va donar primer el nom de Bond. Totes dues apostes costen un 2,70% en un cilindre d’un sol zero. La secció d’estratègia en mostra l’aritmètica.

Límits de la taula de ruleta

No-ficció

The Eudaemonic Pie (1985) de Thomas Bass explica la història dels ordinadors amagats a la sabata i és el millor llibre sobre la física de la ruleta per al lector general. Richard Epstein i Stewart Ethier van escriure les matemàtiques rigoroses. Beating the Wheel (1983) de Russell Barnhart recull la història del joc basat en biaixos. Ningú no ha escrit un llibre llegible sobre per què fallen els sistemes, perquè cap en una pàgina, i aquest lloc la té.

Els Eudaemons

El que sap la ficció

Que el sistema és una manera de sentir que es té el control. Que un guany sembla coneixement. Que la ratxa que no pot continuar, continua. Que l’únic jugador que guanya de debò és qui ha trobat alguna cosa que no funciona al cilindre, i que hauria de vendre-ho de pressa. Que la taula és on un personatge mostra qui és quan el resultat no depèn d’ell. Les matemàtiques diuen les mateixes coses amb nombres; els novel·listes les van dir abans.

Preguntes