Partida comentada: una tarda amb D’Alembert
Una unitat més després d'una pèrdua, una unitat menys després d'una victòria, vermell a cada tirada durant cent tirades. El sistema més suau, i el cost de ser suau.

Una sessió simulada de 100 tirades amb D'Alembert a $5 la unitat. L'aposta va tornar a $5 cinc vegades, va pujar fins a $80 durant un mal tram i va acabar a $55, amb la sessió $40 avall. El sistema que sembla equilibrat i no ho és.
Recorre el sistema
Una pèrdua puja un pas. Un guany retrocedeix un pas.
Les apostes i els resultats són en unitats de l’aposta base.
El pla
Comença amb una unitatdinersUnitatL’aposta base amb què treballen un sistema o un jugador. Les progressions es descriuen en unitats perquè serveixin a qualsevol taula.Llegeix-ho tot →, $5, al vermellapostaVermellAposta de diners iguals sobre els 18 números vermells. En francès: rouge.Llegeix-ho tot →. Després d'una pèrdua, afegeix una unitat; després d'una victòria, en treu una, sense baixar mai d'una. La teoria, que d'Alembert no va proposar però que sovint se li atribueix, és que victòries i pèrdues s'equilibren, de manera que per cada parell d'una pèrdua i una victòria guanyem una unitat. L'aritmètica diu que el vermell guanya el 48,65% de les tirades, així que les pèrdues superen les victòries en aproximadament una de cada quaranta i l'aposta deriva cap amunt amb el temps.
Tirades 1–30
Catorze vermells, quinze negresapostaNegreAposta de diners iguals als 18 números negres. En francès: noir.Llegeix-ho tot →, un zerocilindreZeroL’única casella verda que no cobreix cap aposta de diners iguals, cap dotzena ni cap columna; l’origen de l’avantatge de la casa. També: zero únic, 0.Llegeix-ho tot →. L'aposta va pujar fins a $20 durant una ratxa de tres pèrdues, va tornar a $5 a la tirada 18 i va pujar fins a $25 al final del tram. Resultat net de +$20. Cada parell pèrdua-victòria rendia una unitat, tal com s'havia anunciat; les pèrdues addicionals se les menjaven. Sembla una bomba que bombeja lentament i que gairebé sempre funciona.
Tirades 31–65
El mal tram. Tretze vermells contra vint-i-dos no vermells, inclosa una ratxa de set pèrdues. Des de $5 a la tirada 41, l'aposta va pujar una unitat cada cop fins a $75, i cada pèrdua de $75 desfeia quinze de les victòries anteriors de $5. Resultat net de −$485 en el tram; acumulat de −$465. No va passar res dramàtic en cap tirada concreta; ho va fer la deriva.
- p10 −$500
- p25 −$500
- mediana −$500
- p75 −$500
- p90 +$885

Tirades 66–100
Vint vermells contra quinze no vermells, amb l'aposta desfent-se de $80 cap a $55 en passos de $5. Cada victòria amb una aposta alta recuperava diners reals: una victòria de $75 després d'una pèrdua de $70 fa que el parell doni +$5, però el parell és gran. Resultat net de +$425 en el tram; final de −$40.
Els comptes
Aposta mitjana d'uns $37, de manera que el total apostat és d'uns $3.670 davant dels $500 d'un jugador amb aposta plana de $5. La pèrdua esperadamatemàtiquesPèrdua esperadaEl valor esperat multiplicat per l’import total apostat; l’import que es perd de mitjana al llarg d’una sessió o d’un període.Llegeix-ho tot → sobre $3.670 és de $99; la real, −$40, és inferior a una desviació estàndardmatemàtiquesDesviació estàndardL'arrel quadrada de la variància; la distància típica entre un resultat i el valor esperat.Llegeix-ho tot →. La deriva de la mida de l'aposta és tot l'efecte del sistema: més diners sobre la taula, el mateix 2,70% de cada dòlar, una distribució de resultats més ampla.
Què mostra la sessió
D'Alembert és la fal·làcia del jugador escrita com a regla d'apostes: suposa que victòries i pèrdues s'equilibraran prou aviat perquè l'aposta torni a baixar. S'equilibren a llarg termini per dilució, no per correcció, i l'aposta no té cap motiu per tornar a una unitat. És un sistema lent sense precipici, i la lentitud és el que fa que els jugadors hi creguin.
Convergència a llarg termini: la llei dels grans nombres a la ruleta
Preguntes
Poques vegades. L'aposta creix una unitat per pèrdua, sense doblar-se, de manera que cal una ratxa molt llarga per arribar al límit.
Sí, i el límit la converteix en aposta planaestratègiaAposta planaApostar el mateix import a cada tirada. La referència amb què es compara tota progressió.Llegeix-ho tot → al límit després d'una mala ratxa. Qualsevol límit està bé; cap no canvia l'avantatge.
El 1754 va defensar que creu esdevé més probable després d'una ratxa de cares. Els jugadors que hi estaven d'acord van posar el seu nom al sistema. Se n'hauria avergonyit.
Alleujament còmic

El sistema més suau. Deriva en comptes de precipitar-se.
Fonts
- d’Alembert, J. «Croix ou pile.»
- Ethier, S. N. The Doctrine of Chances: Probabilistic Aspects of Gambling.