Qui va inventar la ruleta? L’origen de la ruleta
Diversos cilindres, un sol nom i una ciutat que per fi el va posar per escrit.
La ruleta tal com la coneixem apareix a París a la fi del segle XVIII i combina una roda giratòria de jocs anteriors amb un tapet d'apostes pres de jocs de taula italians i anglesos.
Antecessors
Tres jocs més antics van aportar les peces. Les rodes angleses E.O. («even-odd», parell-senar) de la dècada de 1740 tenien una roda giratòria amb quaranta casellesmaterialCasellaUna de les 37 caselles numerades del rotor. També: ranura, alvèol.Llegeix-ho tot → marcades E o O i una bolamaterialBolaLa petita bola que es llança per la pista en direcció contrària al rotor. Les boles modernes són d’ivorina o tefló i mesuren 18–21 mm.Llegeix-ho tot → llançada contra ella; es van prohibir en 1745 i es va continuar jugant igualment. El roly-poly, un joc anglès anterior, era semblant. El joc de loteria italià biribi, que segons es diu va néixer a Gènova cap a 1750 i que a França es coneixia com cavagnole, usava un tauler de 70 nombres en el qual els jugadors apostaven i una bossa de la qual es treia un número; un número guanyador retornava 64 vegades l'aposta, aposta inclosa (63 a 1), així que la casa es quedava amb 6 de cada 70 unitatesdinersUnitatL’aposta base amb què treballen un sistema o un jugador. Les progressions es descriuen en unitats perquè serveixin a qualsevol taula.Llegeix-ho tot → apostades, un avantatge del 8,57%. Casanova, que ho va jugar en la dècada de 1760, ho va dir un joc de tramposos, i França el va prohibir en 1837. Va aportar la idea d'un tapetmaterialTapetLa quadrícula d’apostes impresa a la taula. També: taula, feltre, drap.Llegeix-ho tot → de nombres amb un pagamentdinersPagamentAllò que retorna una aposta guanyadora, expressat com «X a 1» a més de l’aposta retornada.Llegeix-ho tot → de proporció alta. El hoca, que es jugava en la cort francesa en els anys 1600, tenia trenta nombres i una avantatge de la casamatemàtiquesAvantatge de la casaLa part de cada aposta que el casino es queda de mitjana: el 2,70% en la ruleta europea.Llegeix-ho tot → basada en buits reservats. Cap d'ells és la ruleta; junts són els seus pares.
Hoca en la cort francesa: trenta nombres, buits de la casa. Prohibit per Lluís XIV, es jugava igualment.
Biribi a Itàlia i França: tauler numerat, número tret d'una bossa, proporcions altes.
Cilindres E.O. en cases de joc angleses: una roda giratòria, una bola, parell o senar. Prohibides en 1745.
París combina la roda i el tapet numerat. Tant el 0 com el 00 són caselles de la casa.
El joc del Palais-Royal que la novel·la de Lablée (1801) descriu amb detall recognoscible.
París, 1796
La novel·la La Roulette, ou le Jour de Jaques Lablée, publicada en 1801, descriu una roda en el Palais-Royal en 1796 amb els nombres del 1 al 36, un zerocilindreZeroL’única casella verda que no cobreix cap aposta de diners iguals, cap dotzena ni cap columna; l’origen de l’avantatge de la casa. També: zero únic, 0.Llegeix-ho tot → vermellapostaVermellAposta de diners iguals sobre els 18 números vermells. En francès: rouge.Llegeix-ho tot → i un doble zerovariantDoble zeroLa casella 00 del cilindre americà. La seva presència eleva l’avantatge de la casa del 2,70% al 5,26%.Llegeix-ho tot → negreapostaNegreAposta de diners iguals als 18 números negres. En francès: noir.Llegeix-ho tot → reservats a la casa, i un tapet amb les apostes interiors i les apostes exteriorsapostaAposta exteriorUna aposta als requadres que envolten la quadrícula: dotzenes, columnes i apostes de diners iguals.Llegeix-ho tot → més o menys com existeixen avui. És la primera descripció completa i ja és el joc modern. El Palais-Royal era el barri de joc de París, amb llicència i impostos, fins que la prohibició de 1837 va empènyer el joc a les ciutats balneari alemanyes.
Bad Homburg i els casinos balnearisApostes interiors i exteriors a la ruleta
El nom
Roulette significa en francès «rodet». La paraula s'usava per a altres jocs de roda abans de fixar en aquest: un reglament de 1758 per a Nova França, la colònia francesa del Sant Llorenç, ja prohibia «els daus, el hoca, el far i la roulette», segons compte Shelley (1988), sense dir com era aquesta roulette. En les primeres fonts angleses el joc es diu a vegades «roulet» o es descriu com «l'E.O. francès». En la dècada de 1820 «roulette» significava un joc concret en tota Europa.
Els dos zeros
Els cilindres originals de París tenien tant el 0 com el 00, la qual cosa donava a la casa un avantatge del 5,26% en un cilindre de 38 caselles. El cilindre d'un sol zero va ser una jugada comercial dels germans Blanc a Bad Homburg en 1843, pensada per a atreure jugadors dels balnearis rivals. El cilindre americà va conservar tots dos zeros perquè el joc havia arribat a Amèrica abans del canvi i allí ningú tenia un competidor al qual retallar el preu. Alguns cilindres americans antics van ser més lluny: un tapet del segle XIX només tenia els nombres del 1 al 28 amb 0, 00 i una àguila, pagava un número 27 per 1, un avantatge del 12,90%, i es quedava un 9,68% en els seus columnesapostaColumnaDotze números d’una columna vertical del tapet, paga 2:1.Llegeix-ho tot → i colors. No va durar.
Per què es va estendre
La ruleta no exigeix habilitat, es resol cada minut i deixa apostar a qualsevol nombre de jugadors alhora contra una casa que a llarg termini no pot perdre. Per a un operador és el joc ideal: ràpid, senzill, escalable i rendible a un ritme conegut. Per a un govern és gravable. El joc va seguir als diners i a les llicències de París a Homburg, a Mònaco i a totes parts.
Ruleta de Monte-CarloConvergència a llarg termini: la llei dels grans nombres a la ruleta
El que no ha canviat
El tapet, els pagaments (36/n − 1), la seqüència fixa d'una jugada i el paper del crupier són els mateixos en la descripció de Lablée que en una retransmissió en viu d'avui. L'ordre dels nombres del cilindre, els deflectorsmaterialDeflectorUn dels obstacles metàl·lics del pla inclinat que dispersen la bola quan cau. També: canoa, diamant, agulla.Llegeix-ho tot → i els separadorsmaterialSeparadorEl divisor metàl·lic entre dues caselles del cilindre.Llegeix-ho tot → baixos són refinaments del segle XIX contra jugadors que havien après a observar la bola. El zero únic és l'únic canvi que va tocar les probabilitats, i les va millorar.
Preguntes
Va experimentar amb rodes giratòries en la dècada de 1650 per altres motius. L'atribució és tradicional, no documentada. Consulta la seva pàgina.
Va tenir llicència en el Palais-Royal fins a 1837, després va estar prohibida fins a 1907, quan van tornar a permetre els casinos en ciutats balneari i costaneres.
Per a alternar els colors de manera estricta i repartir passa/manca i senar/parell. L'ordre exacte es va fixar en el segle XIX i no ha canviat.
Diversió amb les matemàtiques
Prova-ho primer pel teu compte. Cada solució està plegada; obre-la quan estiguis a punt.
El biribi retornava 64 per 1 en un número d’entre 70, aposta inclosa: 63 a 1. Quin avantatge té? Si hagués ofert una aposta a dos números, quin pagamentdinersPagamentAllò que retorna una aposta guanyadora, expressat com «X a 1» a més de l’aposta retornada.Llegeix-ho tot → mantindria el mateix avantatge?
Mostra la solució
Resposta L’avantatge és 6/70, 8,57%. Una aposta de dos números pagaria 31 a 1, un nombre enter.
Un sol número guanya una vegada en 70 sortejos i paga 63 unitatsdinersUnitatL’aposta base amb què treballen un sistema o un jugador. Les progressions es descriuen en unitats perquè serveixin a qualsevol taula.Llegeix-ho tot →; en els altres 69 sortejos es perd 1: (63 − 69)/70 = −6/70, un avantatge del 8,57%. Dit d’una altra manera, la banca retorna 64 on un joc justmatemàtiquesJoc justUn joc en què cap de les dues parts no té avantatge: a cada aposta, el valor esperat és zero.Llegeix-ho tot → en retornaria 70.
Una aposta de dos números a x a 1 guanya dues vegades en 70 sortejos: 2x unitats guanyades contra 68 perdudes, un valor esperatmatemàtiquesValor esperatEl resultat mitjà per aposta a llarg termini. −1/37 de l’aposta per a cada aposta europea estàndard.Llegeix-ho tot → de (2x − 68)/70. Fes 2x − 68 = −6: x = 31. Això són 32 de retorn per 1, la meitat de 64.
Els pagaments del biribi segueixen 64/n de retorn per 1, i 64 es divideix netament per 1, 2, 4, 8, 16 i 32 números, de manera que aquestes apostes surten senceres. El 36 de la ruleta és divisible per 1, 2, 3, 4, 6, 9, 12, 18 i 36, cosa que convé a un tapetmaterialTapetLa quadrícula d’apostes impresa a la taula. També: taula, feltre, drap.Llegeix-ho tot → amb files de tres.
Els 70 números del biribi, disposats en files, deixaven espai per a quatre apostes de tres números. Segons la regla darrere de l’avantatge del 8,57% del número únic, quant hauria de pagar una aposta de tres números? Quant costarien els pagaments sencers més propers?
Mostra la solució
Resposta 20⅓ a 1. Pagar 20 a 1 costaria 10%; pagar 21 a 1, 5,71%.
La regla del trencaclosques anterior: una aposta sobre n números retorna 64/n per 1. Per tres números, això és 64/3 = 21⅓ de retorn, o 20⅓ a 1, que cap fitxadinersFitxaFitxa que representa un import fix i es col·loca sobre el tapet per fer una aposta. També: check.Llegeix-ho tot → no pot pagar.
Una aposta de tres números a x a 1 guanya 3 vegades en 70 sortejos i en perd 67: un valor esperat de (3x − 67)/70. A 20 a 1: −7/70, 10%. A 21 a 1: −4/70, 5,71%.
Arrodonir cap avall en un terç d’unitat costa al jugador gairebé un punt i mig; arrodonir cap amunt en retorna prop de tres. El trenta-sis, amb els seus molts divisors, estalvia a la ruleta aquesta tria en totes les apostes excepte l’americana de cinc números.
El cilindre Eagle del segle XIX tenia 31 casellesmaterialCasellaUna de les 37 caselles numerades del rotor. També: ranura, alvèol.Llegeix-ho tot →, de l’1 al 28 més 0, 00 i una àguila, i pagava 27 per 1 en un sol número. Les seves apostes de columnaapostaColumnaDotze números d’una columna vertical del tapet, paga 2:1.Llegeix-ho tot → i color costaven 9,68%. Quant hauria de pagar una aposta de quatre números, «per 1», perquè costés igual?
Mostra la solució
Resposta 7 per 1, que costa 3/31 = 9,68%.
Una aposta que paga X per 1 retorna X unitats, aposta inclosa, quan guanya. Una aposta de quatre números guanya 4 vegades en 31, de manera que retorna 4X unitats per cada 31 apostades: un valor esperat de (4X − 31)/31.
A 7 per 1 això és −3/31, 9,68%, el mateix que les columnes i els colors. A 8 per 1 donaria +1/31, un avantatge per al jugador. Així doncs, la regla del cilindre Eagle era (28 − n)/n a 1, tres caselles de la casa de 31.
Alleujament còmic
Cilindre anglès, tapet italià, nom francès, dos zeros.
Fonts
- Lablée, J. La Roulette, ou le Jour.
- Kavanagh, T. M. Dice, Cards, Wheels: A Different History of French Culture.
- Schwartz, D. G. Roll the Bones: The History of Gambling.
- Bollman, M. Mathematics of the Big Four Casino Table Games: Blackjack, Baccarat, Craps, & Roulette.
- Shelley, R. Roulette Wheel Study.
- Dictionnaire de l’Académie française, 4th ed.