L’home que va fer saltar la banca

Qui era

Charles Deville Wells (1841–1922) era un enginyer i estafador reincident que recaptava diners d’inversors per a invents inexistents. El juliol de 1891 va arribar a Monte Carlo amb £4.000 d’aquests diners. Durant cinc dies va fer saltar la banca, esgotant diverses vegades la reserva d’efectiu d’una taula, i va marxar amb uns £40.000 segons el seu propi relat, diversos milions de lliures actuals.

Ruleta de Monte-Carlo

Què va fer realment

Deia que tenia un sistema infal·lible i mai no va dir quin era. Els testimonis no van veure cap patró evident en el seu joc, i cap relat fiable n’anomena un mètode; la martingalaestratègiaMartingalaUna progressió que duplica l’aposta després de cada pèrdua. Consulta la secció Estratègia per saber què fa i què no fa.Llegeix-ho tot → que sovint s’associa al seu nom és una conjectura. Amb prou feines importa: tots els sistemes del tapetmaterialTapetLa quadrícula d’apostes impresa a la taula. També: taula, feltre, drap.Llegeix-ho tot → tenen el mateix valor esperatmatemàtiquesValor esperatEl resultat mitjà per aposta a llarg termini. −1/37 de l’aposta per a cada aposta europea estàndard.Llegeix-ho tot →, de manera que, fes el que fes, el resultat va ser una llarga ratxa de sort. La probabilitatmatemàtiquesProbabilitatLa probabilitat d’un resultat, de 0 a 1 o del 0% al 100%. Un número: 1/37 = 2,70%.Llegeix-ho tot → d’una ratxa de sort tan llarga com la seva és baixa per a qualsevol jugador individual i alta per als milers que passen per un casino en una temporada. Algú havia de ser Wells. Va ser Wells.

La cançó

«The Man Who Broke the Bank at Monte Carlo» (1892), de Fred Gilbert i cantada per Charles Coborn, va ser un èxit enorme als music-halls de Londres i va travessar l’Atlàntic fins a Amèrica. El seu narrador camina pel bulevard amb aire independent, i des d’aleshores l’expressió «broke the bank» significa un guany espectacular. La cançó no esmenta la segona visita.

La segona visita i després

Wells va tornar aquella tardor i va guanyar de nou; després va perdre part dels diners en una visita durant l’hivern de 1891–92. Va gastar molt en un iot de luxe, el Palais Royale, amb diners dels inversors; mai no va arribar a Monte Carlo. A finals de 1892 la policia francesa el va detenir a Le Havre, i el març de 1893 un tribunal de Londres li va imposar vuit anys de treballs forçats per frau. Va sortir en llibertat el 1899, va rebre tres anys més el 1906 per un altre frau i, cap a 1911, va dirigir a París un banc fals que prometia un 1% al dia, cosa que el va dur a una presó francesa. Va morir a Londres el 1922. El casino, que havia pagat £40.000 el 1891 i va rebre més que això en publicitat, en va sortir molt beneficiat.

Per què importa la història

És el cas més clar d’un sistema que «funciona» i després deixa de fer-ho. El sistema no va fer res cap de les dues vegades; la sort va venir i se’n va anar, com les pàgines de variànciamatemàtiquesVariànciaMesura de com es dispersen els resultats al voltant del valor esperat. És alta per al ple i baixa per a les apostes de diners iguals.Llegeix-ho tot → diuen que ha de passar. El casino va perdre una setmana i va guanyar una llegenda. Tots els sistemes venuts des de llavors tenen un Wells en els seus testimonis, i tots tenen una segona visita que el testimoni no esmenta.

Preguntes