Física de la bola de ruleta

La bola

Històricament d’ivori, després d’ivorina (un cel·luloide) i ara normalment de tefló o d’un polímer semblant, fa de 18 a 21 mm de diàmetre i pesa uns quants grams. Els casinos en mantenen de diverses mides i les canvien, perquè una bolamaterialBolaLa petita bola que es llança per la pista en direcció contrària al rotor. Les boles modernes són d’ivorina o tefló i mesuren 18–21 mm.Llegeix-ho tot → més petita i lleugera rebota més en els separadorsmaterialSeparadorEl divisor metàl·lic entre dues caselles del cilindre.Llegeix-ho tot → i es dispersa més, cosa que afavoreix la casa. La bola ha de ser no magnètica i se’n comprova la rodonesa; una bola deformada surt abans d’hora i de manera irregular.

A la pista

En una pista circular inclinada, la bola necessita una força centrípeta mv²/r per continuar girant. La paret de la pista la proporciona mentre la bola va de pressa. A mesura que la bola s’alenteix, la força requerida disminueix fins que la component de la gravetat cap endins al llarg de la inclinació supera el que la geometria pot retenir, i la bola en surt rodolant. La velocitat crítica només depèn del radi i de l’angle de la pista; per això, en un cilindre concret, la velocitat de sortida és gairebé constant d’una tirada a l’altra, habitualment d’1 a 1,3 m/s.

Patró de desacceleració

La fricció de rodament extreu energia a un ritme aproximadament constant; la resistència de l’aire n’extreu més quan la bola és més ràpida. Juntes, fan que cada volta sigui una mica més llarga que l’anterior en un increment previsible. Mesurant dos o tres temps de volta consecutius es poden ajustar les constants de fricció i resistència i projectar la volta en què la bola sortirà. En un cilindre net, la projecció és bona fins a unes quantes dècimes de segon; és el que mesuren els predictors basats en el cronometratge, i la pàgina sobre desacceleració en mostra els càlculs.

Dispersió

Després d’abandonar la pista, la bola travessa el pla inclinatmaterialPla inclinatLa zona inclinada entre la pista de la bola i les caselles, on hi ha els deflectors.Llegeix-ho tot → i normalment topa amb un dels vuit deflectorsmaterialDeflectorUn dels obstacles metàl·lics del pla inclinat que dispersen la bola quan cau. També: canoa, diamant, agulla.Llegeix-ho tot →. Quin és i amb quin angle decideix si cau prop de la «casellamaterialCasellaUna de les 37 caselles numerades del rotor. També: ranura, alvèol.Llegeix-ho tot → de sortida» o a un quart de cilindre de distància. Després rebota entre els separadors i, de vegades, torna a saltar fora d’una casella on ja havia entrat. La dispersió es mesura per a cada cilindre com una distribució de la casella final respecte de la casella situada sota el punt de sortida; en cilindres moderns sol abastar de 10 a 15 caselles a cada costat, i alguns cilindres mostren dues o tres modes perquè es topa més sovint amb determinats deflectors.

Què significa per al jugador

Tot el que passa fins a la sortida es pot conèixer en principi, però és inútil a la pràctica sense equipament i apostes tardanes. Tot el que passa després de la sortida està dissenyat perquè no es pugui conèixer. El resultat és un joc els resultats del qual són aleatoris no perquè la física ho sigui, sinó perquè la informació necessària per predir-los es destrueix entre la pista i la casella.

Preguntes