Joseph Jagger: l’estratègia de la ruleta a Monte-Carlo

El que mostren els registres

Joseph Hobson Jagger va néixer el 2 de setembre de 1830 a Shelf, entre Bradford i Halifax. Es va casar amb Matilda Townend als vint anys i van tenir quatre fills. Va treballar tota la vida en el sector tèxtil: com a mosso de magatzem, com a soci d’un establiment que aprestava fil d’ordit i com a acabador de draps a Manchester. El cens de 1861 el descriu com a agent de cotó i teixits, i el seu testament de 1881, com a fabricant. Cap document no l’anomena enginyer. Aquesta paraula, i «mecànic», procedeixen dels llibres sobre Montecarlo.

L’abril de 1860 el seu negoci de Manchester va fer fallida, i la London Gazette el va incloure entre els deutors insolvents que havien de comparèixer al castell de Lancaster. El seu fill més petit tenia dos anys. La seva biògrafa Anne Fletcher, rebesrebesneboda seva i historiadora del patrimoni, va trobar els avisos i va descobrir que la família encara pagava deutes quinze anys després. No va trobar cap fallida el 1880 ni el 1881, tot i que des d’aleshores diversos diaris n’han situat una en aquells anys.

La història tal com es va publicar per primer cop

El relat més antic és Monte Carlo Anecdotes and Systems of Play (1901), de Victor Bethell. Bethell l’anomena «Jaggers», un home de Yorkshire i mecànic d’ofici, i no en dona ni el nom de pila ni l’any. Segons el seu relat, Jaggers va contractar sis empleats, els va fer seure a taules diferents perquè anotessin cada nombre durant tot el dia i, al cap d’un mes, havia trobat un punt feble en cada cilindre. Ell i els seus homes van guanyar £120.000. El casino va començar a canviar els cilindres de taula cada nit, i Jaggers els distingia per petites marques: una esgarrapada o una mota de pintura. Va perdre £40.000 dels guanys i se’n va anar amb prop de £80.000, que, als 25 francs per lliura de l’època, equivalien a dos milions de francs. L’única data que dona Bethell és que tot allò havia passat «fa més de vint anys».

Bethell escrivia dues dècades després dels fets i no cita cap testimoni. Fletcher va buscar en la premsa local, nacional i estrangera i no va trobar cap notícia del guany; quan el seu pare va escriure al casino, li van dir que els papers d’aquell període havien estat destruïts.

Com va créixer la història

Cada autor posterior hi va afegir alguna cosa, i aquestes addicions són el que coneix la majoria de la gent.

Quan hi va ser

Fletcher situa la primera visita el 1880 o el 1881 a partir de quatre elements. Jagger no figura a la seva pròpia llar en el cens d’abril de 1881, on consta la seva dona com a cap de família. Una escriptura de l’agost de 1881 l’ubica al número 6 de Greaves Street, a Bradford, una casa que va comprar aquell any, i a l’octubre va formalitzar el testament d’un home amb béns. El quart element és l’únic objecte que es conserva: una clau commemorativa en un estoig de presentació, guardada per la família. La inscripció, dels seus «amics i admiradors», parla del seu èxit a la ruleta contra la banca a Montecarlo «que es va estendre durant un període de quatre anys» i està datada l’1 de maig de 1884.

Fletcher ho interpreta com diverses estades entre aproximadament 1880 i 1884, no pas una sola setmana. No consta enlloc quant de temps va observar ni quant de temps va jugar.

Qui l’acompanyava

Els sis empleats de Bethell no tenen cap suport, i Fletcher observa que la sala només tenia quatre o cinc taules de ruleta aleshores. Una tradició familiar, recollida per escrit per un amic que havia vist unes cartes que després es van destruir, diu que el seu fill gran, Alfred, el va acompanyar. Fletcher hi afegeix un nebot, Oates Jagger, maquinista de locomotora, perquè més endavant va tenir una riquesa sense explicació; és una inferència seva. Una altra branca de la família sempre va dir que hi va anar amb el seu capatàs. Els diners del viatge es van demanar prestats a parents, i consta que un cosí va ser reemborsat.

El que va fer el casino

També aquí Bethell és la primera font. Diu que el casino va començar canviant els cilindres d’una taula a una altra cada nit i que, quan això no va funcionar, va enviar un home a l’empresa parisenca que els fabricava. L’empresa va construir un joc nou de cilindres amb separadors mòbils, de manera que una casellamaterialCasellaUna de les 37 caselles numerades del rotor. També: ranura, alvèol.Llegeix-ho tot → que un dia era davant de la del zerocilindreZeroL’única casella verda que no cobreix cap aposta de diners iguals, cap dotzena ni cap columna; l’origen de l’avantatge de la casa. També: zero únic, 0.Llegeix-ho tot → podia ser en un altre lloc l’endemà. Polovtsoff, que presidia l’International Sporting Club de Montecarlo a la dècada de 1930, diu el mateix: cilindres nous amb peces intercanviables, barrejades diàriament. Els cilindres antics es van substituir, no pas reparar.

La comprovació matinal de cada cilindre amb un nivell de bombolla està ben documentada. Adolphe Smith la va observar cap al 1912, i Polovtsoff la descriu el 1937. Cap dels dos no diu que comencés amb Jagger, i cap document del casino no vincula cap d’aquestes mesures amb ell.

Casino de Monte-CarloMesurar físicament un cilindre

Com de gran ha de ser un biaix

L’estratègia de ruleta de Joseph Jagger, tal com l’explica la història, consistia a apostar als nombres que afavoreix un cilindre, i això només dona rendiment a partir d’un cert llindar. Un pleapostaPleUn sol número, paga 35:1.Llegeix-ho tot → paga 35 a 1, de manera que un nombre ha de sortir més sovint que una vegada cada 36 tirades perquè una aposta en aquell nombre doni algun guany. En un cilindre equilibrat d’un sol zero, surt una vegada cada 37.

Suposem que els empleats haguessin registrat un cilindre durant un mes a 500 tirades al dia: 15.000 tirades. Un nombre equilibrat sortiria unes 405 vegades, més o menys 20. Un nombre que sortís 465 vegades estaria tres d’aquests «més o menys» per davant, cosa que la sort sola gairebé mai no produeix. Un nombre així surt aproximadament una vegada cada 32 tirades, i una aposta en aquell nombre dona un 11,6%: 36 fitxesdinersFitxaFitxa que representa un import fix i es col·loca sobre el tapet per fer una aposta. També: check.Llegeix-ho tot → de retorn per cada 32,3 apostades. Un mes de recompte pacient és suficient per trobar un defecte d’aquesta magnitud, i insuficient per trobar-ne un de molt més petit. Les 500 tirades al dia són una hipòtesi per fer el càlcul; ningú no va registrar a quina velocitat anaven aquelles taules.

Mida de la mostraAposta de ple a la ruleta

Després

Jagger no es va comprar cap mansió. El 1881 va comprar el número 6 de Greaves Street, a Little Horton, Bradford, i durant els deu anys següents aproximadament, segons el recompte de Fletcher, almenys trenta-dues cases adossades de la rodalia, que llogava o on vivien parents. Ella creu que va donar prop d’un terç dels diners als dos homes que l’acompanyaven. No hi ha cap indici que fes públic el guany. Va morir al número 25 de Greaves Street el 25 d’abril de 1892, als 61 anys; el certificat de defunció indica diabetis. Està enterrat a Bethel Chapel, a Shelf, prop d’on va néixer. El valor net de la seva herència va ser de £1.710.

La cançó

«L’home que va fer saltar la banca a Montecarlo» es va cantar per primer cop el 1892, l’any que va morir Jagger, i la seva família va creure durant molt de temps que parlava d’ell. No era així. Fred Gilbert la va escriure després de la ratxa de Charles Wells de 1891, que va omplir els diaris (vegeu The Man Who Broke the Bank). Charles Kingston va fer la mateixa observació el 1925: l’honor va anar a parar a l’estafador que va venir després de l’home de Yorkshire.

Preguntes